[CA] ZONA VULNERABLE

2023. Instal·lació: impressions en color sobre paper, ordinador, taques al terra de pintura a l’aigua. Projecte produït pel Centre d’Art la Panera, per a l’exposició Imaginaris multiespècies #Terres de Lleida.

Catalunya té una cabana porcina de set milions i mig d’exemplars, i és la segona comunitat autònoma amb més cens porcí de l’Estat espanyol, després de l’Aragó. D’aquesta cabana porcina, el 56 % es troba a la demarcació de Lleida, segons dades sobre els efectius de bestiar porcí del 2022, del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Dins la indústria agroalimentària animal lleidatana, el sector porcí ocupa un paper destacat en termes econòmics, tant pel que fa a la facturació com a l’ocupació.

Un dels principals problemes derivats de la producció intensiva de porcs és la gestió dels purins, la qual pot provocar greus impactes mediambientals a causa d’una excessiva fertilització del sòl. L’àrea que conformen les comarques del Segrià, el Pla d’Urgell, l’Urgell, la Segarra, les Garrigues, la Noguera, la Conca de Barberà i l’Anoia és una de les tretze àrees del territori català que està delimitada com a zona vulnerable per la contaminació de les aigües subterrànies per nitrats d’origen agrícola. A Catalunya el 36 % de la massa d’aigua subterrània es troba en mal estat i gairebé el 40 % de la seva superfície total ha estat declarada zona vulnerable, segons dades de l’informe tècnic de l’Agència Catalana de l’Aigua del 2022.

Zona vulnerable vol contribuir al debat a l’entorn de la contaminació difusa, derivada de fonts agràries, i abordar la seva complexitat des d’una perspectiva mediambiental, social, política i legal. La recerca documental reflecteix la gestió i la transformació de les dejeccions ramaderes, els processos de tractament de purins dirigits a convertir un residu en un recurs, i els reptes que proposa l’estratègia «De la granja a la taula», del Pacte Verd Europeu, per tal d’assolir la sobirania alimentària i fer la transició cap a un paradigma alimentari sostenible.

[ES] ZONA VULNERABLE

2023. Instalación: impresiones en color sobre papel, ordenador, manchas en el suelo de pintura al agua. Proyecto producido por el Centre d’Art la Panera, para la exposición Imaginarios multiespecies #Tierras de Lleida.

Catalunya tiene una cabaña porcina de siete millones y medio de ejemplares, y es la segunda comunidad autónoma con mayor censo porcino del Estado español, después de Aragón. De esta cabaña porcina, el 56 % se encuentra en la demarcación de Lleida, según datos sobre los efectivos de ganado porcino de 2022, del Departamento de Acción Climática, Alimentación y Agenda Rural. Dentro de la industria agroalimentaria animal de Lleida, el sector porcino desempeña un papel destacado en términos económicos, tanto respecto a la facturación como al empleo.

Uno de los principales problemas derivados de la producción intensiva de cerdos es la gestión de los purines, que puede provocar graves daños medioambientales debido a una excesiva fertilización del suelo. El área que conforman las comarcas del Segrià, el Pla d’Urgell, el Urgell, la Segarra, les Garrigues, la Noguera, la Conca de Barberà y el Anoia es una de las trece áreas del territorio catalán que está delimitada como zona vulnerable a la contaminación de las aguas subterráneas por nitratos de origen agrícola. En Catalunya el 36 % de la masa de agua subterránea se encuentra en mal estado y casi el 40 % de su superficie total ha sido declarada zona vulnerable, según datos del informe técnico de la Agència Catalana de l’Aigua de 2022.

Zona vulnerable quiere contribuir al debate en torno a la contaminación difusa derivada de fuentes agrarias y abordar su complejidad desde una perspectiva medioambiental, social, política y legal. La investigación documental refleja la gestión y transformación de las deyecciones ganaderas, los procesos de tratamiento de purines dirigidos a convertir un residuo en un recurso, y los retos que propone la estrategia «De la granja a la mesa», del Pacto Verde Europeo, para alcanzar la soberanía alimentaria y realizar la transición hacia un paradigma alimentario sostenible.