MARTA BISBAL TORRES

[CA] SET PARETS, UN MAGATZEM I UN APARADOR

2014. Performance realitzada a DAFO, en el marc de Demo_3 i del taller Què fem amb la performance? Que fem amb la performativitat?, a càrrec de Cabello/Carceller (16/10).

Quan entro en una sala d'exposicions, estic dreta, transito lentament per l'espai i em detinc davant les obres per observar-les. Si hi ha alguna cadira o banc, potser m'assec una estona amb el fi de posar una major atenció al que està davant meu, a allò que veig i escolto. A l'acabar la visita, mitjançant una volta ràpida, intento percebre per última vegada la sensació del conjunt. Després surto i tanco la porta.

A través d'aquesta acció, em proposo subvertir els usos de l'espai-museu i canviar la forma habitual de relacionar-me amb el mateix. Si sovint l'únic punt de contacte físic amb la sala ve donat pels peus i les mans, ara dono permís a tot el meu cos per a que interactuï i es mogui lliurement, ampliant tant la superfície de contacte com la mateixa noció d'exposició. 

A l'experimentar i sentir la materialitat de la sala i la seva arquitectura, trobo noves perspectives i mirades sobre un espai que d'una banda m'és conegut, tot i que d'una altra encara em resulta desconegut. Aquesta aproximació més directa i física al lloc de l'art també m'invita a indagar sobre la seva memòria. En el buit, intento reconèixer la presència de les obres que el van ocupar i ja no hi són. D'aquesta manera, a través del moviment, el meu cos reconstrueix l'espai expositiu i les seves absències.

[ES] SIETE PAREDES, UN ALMACÉN Y UN ESCAPARATE

2014. Performance realizada en DAFO, en el marco de Demo_3 y del taller ¿Qué hacemos con la performance? ¿Qué hacemos con la performatividad?, a cargo de Cabello/Carceller (16/10).

Cuando entro en una sala de exposiciones, estoy de pie, transito lentamente por el espacio y me detengo ante las obras para observarlas. Si hay alguna silla o banco, quizás me siento un rato con el fin de poner mayor atención a lo que está delante de mí, a lo que veo y oigo. Al terminar la visita, mediante una vuelta rápida, trato de percibir por última vez la sensación del conjunto. Después salgo y cierro la puerta.

A través de esta acción, me propongo subvertir los usos del espacio-museo y cambiar la forma habitual de relacionarme con el mismo. Si a menudo el único punto de contacto físico con la sala viene dado por los pies y las manos, ahora doy permiso a todo mi cuerpo para que interactúe y se mueva libremente, ampliando tanto la superficie de contacto como la misma noción de exposición.

Al experimentar y sentir la materialidad de la sala y su arquitectura, encuentro nuevas perspectivas y miradas sobre un espacio que por un lado me es conocido, aunque por otro todavía me resulta desconocido. Esta aproximación más directa y física al lugar del arte también me invita a indagar sobre su memoria. En el vacío, intento reconocer la presencia de las obras que lo ocuparon y ya no están ahí. De ese modo, a través del movimiento, mi cuerpo reconstruye el espacio expositivo y sus ausencias.

[EN] SEVEN WALLS, A WAREHOUSE AND A WINDOW

2014. Performance carried out at DAFO, in the framework of Demo_3 and the workshop What do we do with the performance? What do we do with the performativity?, by Cabello/Carceller (16/10).

When I enter an exhibition hall, I am standing, and I walk slowly through the space and stop in front of the works to observe them. If there is a chair or a bench, perhaps I take a sit there for a while in order to pay more attention to what is before me, to what I see and hear. At the end of the visit, by means of a quick turn, I try to perceive for the last time the sensation of the whole. Then, I exit the room, closing the door behind me.

Through this action, I intend to subvert the uses of the spaces within the museum and change the usual way of relating to it. If often the only point of physical contact with the room is through my feet and hands, I now give permission to my entire body to interact and move freely, expanding both the surface area of contact and the very notion of exposure.

By experiencing and feeling the materiality of the room and its architecture, I find new perspectives and insights into a space which is on the one hand familiar, yet on the other hand still unknown to me. This more direct and physical approach to the place of art also invites me to inquire into the question of its memory. In the void, I try to recognize the presence of the works that once occupied that space and are now no longer there. In this way, through movement, my body reconstructs the exhibition space and its absences.