MARTA BISBAL TORRES

[CA] DESCENTRAR UN CENTRE

2021. Acció performativa i participativa realitzada en el marc del festival Errant. Itineraris d’art i pensament, a cura de Jesús Vilamajó i organitzat per l’Institut d’Estudis Ilerdencs (17/07).

2023. Instal·lació presentada a l’exposició col·lectiva “Entonces, transculturales” en el marc de Atlántica Colectivas de la biennal Fotonoviembre, Tenerife (11/11 - 07/01).

Aquest projecte es proposa descentrar i modificar el centre geogràfic de Catalunya, el qual està situat a Pinós i assenyalat amb una rosa dels vents esculpida en pedra, d’aspecte gairebé inamovible. En aquest sentit, posa en qüestió qualsevol noció de centralitat a través d’una acció simbòlica que comporta no només el desplaçament de la localització d’un centre, sinó també l’alteració de la seva pròpia composició matèrica, és a dir, de l’estructura del sòl que el conforma. 

Si bé s’inspira en el ritual fundacional mundus, una tradició etrusca seguida en la fundació de les ciutats romanes, que consistia en excavar un clot on cadascun dels nous pobladors dipositava terra del seu lloc d’origen, a la vegada té la intenció de desviar-se de forma expressa de la coordenada que determinava la seva ubicació: la intersecció dels eixos nord-sud i est-oest. 

Es tracta, per tant, de l’establiment d’un nou espai, creatiu i fecund, constituït a través d’aportacions de terres de procedències diverses: perifèriques, marginals, descentrades. En definitiva, aquesta acció-ritual subverteix un centre del territori i reivindica la creació d’altres llocs allunyats dels punts referencials, els quals s’han establert per convencions que, en darrer terme, són tant fictícies com representació del statu quo dominant.

[ES] DESCENTRAR UN CENTRO

2021. Acción performativa y participativa realizada en el marco del festival Errant. Itineraris d’art i pensament, comisariado por Jesús Vilamajó y organizado por el Institut d’Estudis Ilerdencs (17/07).

Este proyecto se propone descentrar y modificar el centro geográfico de Catalunya, el cual está situado en Pinós y señalado con una rosa de los vientos esculpida en piedra, de aspecto casi inamovible. En este sentido, pone en cuestión cualquier noción de centralidad a través de una acción simbólica que comporta no solo el desplazamiento de la localización de un centro, sino también la alteración de su propia composición materia, es decir, de la estructura del suelo que lo conforma.

Si bien se inspira en el ritual fundacional mundus, una tradición etrusca seguida en la fundación de las ciudades romanas, que consistía en excavar un hoyo donde cada uno de los nuevos pobladores depositaba tierra de su lugar de origen, a la vez tiene la intención de desviarse de forma expresa de la coordenada que determinaba su ubicación: la intersección de los ejes norte-sur y este-oeste.

Se trata, por tanto, del establecimiento de un nuevo espacio, creativo y fecundo, constituido a través de aportaciones de tierras de procedencias diversas: periféricas, marginales, descentradas. En definitiva, esta acción-ritual subvierte un centro del territorio y reivindica la creación de otros lugares alejados de los puntos referenciales, los cuales se han establecido por convenciones que, en último termino, son tanto ficticias como representación del statu quo dominante.

[EN] TO DECENTER A CENTER

2021. Performative and participative action carried out within the framework of the festival Errant. Itineraris d'art i pensament, curated by Jesús Vilamajó and organized by Institut d’Estudis Ilerdencs (17/07).

This project aims to decenter and modify the geographical center of Catalonia, located in Pinós and marked with a compass rose made of stone, almost unmovable in its appearance. In that sense, the project places in question any notion of centrality through a symbolic action that involves not only the displacement of a center point, but also the alteration of its own material composition, that is, the make-up of the soil that forms it.

The performative action is inspired by the mundus foundation ritual, an Etruscan tradition which was followed in the founding of Roman cities, whereby new settlers would dig a hole and deposit soil from their place of origin. However, the action has the intention of expressly deviating from the coordinates which determined its original location: the intersection of the north-south and east-west axes.

This involves, therefore, the establishment of a new, creative and fertile place, made up by contributions from soil of diverse origins: peripheral, marginal, decentralized. In short, this action-ritual subverts a center of the territory and claims the creation of other places removed from the reference points which have been established by conventions; conventions that, ultimately, are both fictitious and reflect the dominant status quo.